"El crim perfecte de la indiferència."
Barcelona, 2025. El que té a les mans no és una sol·licitud burocràtica més. És el guió d'un thriller real que s'escriu en temps present. La crònica d'un crim perfecte que encara s'està cometent: el crim de la indiferència.
Aquesta és la història de dues vides, Jhon Fredy Vargas i Christoph Kny, atrapades en un sistema dissenyat per protegir però que es va convertir en el seu major botxí. Un assassinat lent, meticulós i silenciat per la burocràcia.
Des d'un simple oblit d'un croissant fins a la devastació neurològica total, aquest expedient documenta com les institucions van tancar les seves portes una rere l'altra, deixant dos innocents atrapats en un laberint sense sortida.
«A vegades sento que visc en una casa amb moltes habitacions, però només puc entrar-hi en algunes. Les altres estan tancades amb clau, i sé que a dins hi ha coses importants, però no puc arribar-hi.»
SEQÜÈNCIA DE FETS PROVATS
L'inici del malson. Un oblit trivial que revela l'abisme.
Enfrontant la nova realitat fora de l'hospital.
La cerca desesperada de suport legal per Nadal.
Un raig d'esperança que aviat es tornaria en miratge.
El sistema tanca les seves portes. "Aquí no pertanyen".
Haver de provar l'amor davant un tribunal.
"No em cal veure'l per jutjar-lo". La negligència administrativa.
L'inici de la contraofensiva legal.
Nou cartes. Nou trets contra la indiferència.
Quan l'Estat admet que no té les regles del joc.
El manuscrit arriba al despatx ministerial.
Aquella nit, mentre en Jhon dormia, en Christoph va començar a esbossar els estatuts de l'"Associació de Salut Mental i Dany Cerebral Jhon Fredy". Una organització amb tres objectius clars:
Guia detallada per a famílies llançades al laberint burocràtic.
Espai segur per compartir pors i trencar l'aïllament.
Diàleg amb l'administració per millorar protocols.
Envia un missatge directe als autors.
REVELACIÓ DE DISFUNCIÓ SISTÈMICA:
Les investigacions documentades en aquesta obra revelen la inexistència de protocols obligatoris i errades estructurals a l'Administració que transcendeixen el cas individual, afectant la seguretat jurídica de tot el col·lectiu de persones amb discapacitat. Fer públic aquest buit no és un atac; és un exercici del dret fonamental a la llibertat d'expressió i d'informació, un acte de responsabilitat cívica i transparència democràtica per evitar que d'altres pateixin el mateix desemparament. El silenci davant d'aquestes troballes no és una opció ètica i els fets tenen una rellevància pública que la ciutadania té dret a conèixer.